Lluc 10, 1-12.17-20
El Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. Els deia:
– La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi enviï més segadors. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, digueu primer: «Pau en aquesta casa.» Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa.
Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: «El Regne de Déu és a prop vostre.» Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: «Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop!» Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Els setanta-dos som nosaltres, membres d’una església enviada “enmig de llops”. En aquest món ple de contradiccions, enviats a posar pau.
• Una pau que no és fruit del benestar o el plaer superficial. És una pau fruit d’haver acollit la missió de Jesús.
• Pau lliurada pel mateix Jesús i pau acollida com a tasca.
• En lliurar-nos la pau, Jesús ens diu que en un món ple de conflictes i de violència és possible viure reconciliadament i en pau.
• I ens envia a transmetre-la. Només allò que s’acull al cor i es fa vida es pot transmetre de debò.
• Acollir la pau de Jesús és acollir-lo a ell mateix, és viure de la mateixa manera que ell va viure.
Bloc de Pere Codina Gironella 