
Mateu 9, 32-38
Van portar a Jesús un mut endimoniat. Jesús va treure el dimoni, i el mut es posà a parlar. La gent, admirada, deia:
– No s’havia vist mai res de semblant a Israel.
Però els fariseus deien:
– Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.
Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena. En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. Llavors digué als seus deixebles:
– La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi enviï més segadors.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Persones sense vida, sense llum, sense paraula, encorbades sobre elles mateixes… aquestes són les persones que atansant-se a Jesús troben, com dèiem ahir, la salvació.
• Els fariseus atribueixen el seu poder sobre els dimonis, a un poder que ve del mateix mal. És una absurditat. El mal no es combat mai a si mateix, però en aquell context tot s’hi valia per desacreditar Jesús.
• D’on surt la seva força, doncs, una força que els fariseus ni tan sols poden pressentir? De la compassió. El Regne de Déu és tan senzill com això: bona notícia pels qui han perdut el nord, i van pel món abatuts i malmenats.
• Només qui experimenta en la pròpia pell aquesta compassió, pot entendre que seguir a Jesús no és altra cosa que combatre el mal amb el bé de la compassió. (I, si no, recordeu el bon samarità, el bon pare pròdig, el bon pastor … )