
Mateu 10,16-23
Jesús va dir als seus apòstols:
Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms.
Aneu alerta amb la gent: per causa meva us portaran als tribunals i us assotaran a les sinagogues, i us conduiran davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d’ells i davant els pagans. Quan us hi portin no us preocupeu del que haureu de dir ni de com parlareu: en aquell moment direu allò que us serà inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l’Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre.
Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare, el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà. Quan us persegueixin en una població, fugiu cap a una altra. Us asseguro que no acabareu de recórrer totes les poblacions d’Israel abans que vingui el Fill de l’home.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Crec que l’Evangeli d’avui ens convida a pensar quin és el nostre testimoni com a cristians, o encara més, de quina mena de cristians som: del “cumpli-miento” , dels instal·lats en una zona de confort, o dels que reconeixem que la descoberta i el seguiment a Jesús i al seu evangeli, no estan exempts de patiment, de dificultats, de incomprensions i que viure segons el seu model, ens interpel.la profundament davant la realitat punyent que veiem i vivim al nostre voltant; perquè aquest model de vida no està de “moda”.
• Penso que ens cal revisar les actituds com deixebles de Jesús, tot posant la confiança amb Déu Pare/Mare.
• En paraules del recordat Marc Vilarasau sj, “… la confiança sustentada en un Déu amb entranyes de misericòrdia, … un Déu que és diferent de nosaltres mateixos, tot i ser tant íntim …”
• Preguntem-nos avui: Sabem confiar en l’ajuda de Déu?