Mateu 10, 24-33
Jesús va dir als seus deixebles:
El deixeble no és més que el seu mestre, ni el criat més que el seu amo. El deixeble en té prou de ser com el seu mestre, i el criat, com el seu amo. Si al cap de casa l’han tractat de Beelzebul, molt més hi tractaran els altres de la casa.
Per tant, no tingueu por de tots ells, perquè no hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de saber. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d’orella, pregoneu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern. ¿No es venen dos ocells per pocs diners? Doncs ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.
A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel. Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Continuem amb les paraules d’encoratjament que l’Evangeli de Mateu posa en boca de Jesús, paraules dirigides vers tots nosaltres, davant de les dificultats que sorgeixen en el nostre camí com deixebles i amics de Jesús, i que a voltes aquesta actitud humana de feblesa en el testimoni que donem, podríem qualificar-ho com ho fa Francesc Torralba de “cristianisme vergonyant”.
• Revisem si les nostres comunitats, els grups on creixem com cristians, són veritables signes sinodals on totes les veus són escoltades i tingudes en compte, on totes i tots anem de la mà en el seguiment de Jesús, en ser autèntics testimonis samaritans del seu evangeli, i que, malgrat tots els atzucacs de la vida i les seves circumstàncies, mantenim ferma la confiança en un Déu tot AMOR.
Bloc de Pere Codina Gironella 