Lluc 10, 25-37
Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:
– Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué:
– Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
Ell va respondre:
– Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.
Jesús li digué:
– Has respost bé: fes això i viuràs.
Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:
– I qui són els altres que haig d’estimar?
Jesús va contestar dient:
– Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda.
Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li:
– Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.
Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?
Ell respongué:
– El qui el va tractar amb amor.
Llavors Jesús li digué:
– Vés, i tu fes igual.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L’evangeli d’avui “escriu” pàgines de la nostra vida de cada dia: hi ha molts germans i germanes nostres que es troben a les voreres dels nostres camins, als marges. Han estat “despullats, apallissats i mig morts” per uns lladres, els noms dels quals són, per exemple: atur, desnonaments…, crisi! La gent que els veu, dominada per la por que això no els pugui passar també a ells, passa de llarg, mirant cap a una altra banda. De vegades, ho fan potser amb la millor intenció del món (han de complir amb llurs deures amb Déu, com el sacerdot i el levita!). Això encara fa més escandalosa aquesta indiferència… Fins que alguns “bon samaritans” s’acosten, es deixen “tocar” pel que veuen, és a dir, el sofriment d’aquests germans i germanes nostres, se’n compadeixen i se n’ocupen. Són “samaritans” –és a dir, malvistos per la gent ben pensant. Però, què hi fa? Embenen ferides, les amoroseixen amb oli i vi… Fan el que poden –i més… Tot això ve arran de la pregunta d’aquell mestre de la llei: “Mestre, què he de fer per aconseguir l’herència de la vida eterna?” I Jesús ens continua dient avui: “Tu fes igual!”
Bloc de Pere Codina Gironella 