

• Notes per a Sílvia, Notes del capvesprol (1979, Premi de la Crítica de narrativa catalana) i Notes per a un diari (publicat pòstumament). El 2014 es publicà La vida lenta, tres diaris de Josep Pla de 1956, 1957 i 1964.
• L’assaig antropològic i costumista: Els pagesos (1952), El pagès i el seu món i Les hores (1953). Algunes de les pàgines més belles escrites per Pla es refereixen al poble de Cadaqués (Alt Empordà). Pla fou un gran descriptor de la vida marinera, però en els seus escrits sobre Cadaqués aflora també el coneixement precís del paisatge rural i de les parets de pedra seca que predominen en el lloc.
• La biografia: Vida de Manolo (1928), Santiago Rusiñol i el seu temps (1955), Francesc Cambó (1928 – 1930), Homenots, Retrats de passaport i Tres senyors.
• Els viatges: Les illes, Viatge a la Catalunya Vella, Itàlia i el Mediterrani, Les Amèriques, Sobre París i França, Cartes de lluny (1947) i Israel, 1957 (1958).
• Reportatges polítics: Polèmica. Cròniques parlamentàries (1929 – 1932), Madrid. L’adveniment de la República (1933) i Cròniques parlamentàries (1933 – 1934) i (1934 – 1936)
En total, 21 volums, gairebé la meitat de la seva Obra Completa, són articles periodístics publicats a Destino, a La Publicitat i a La Veu de Catalunya.

La classificació temàtica tampoc és fàcil, ja que molts articles apareixen en diferents llocs amb algunes variants, el seu repertori temàtic és molt extens i, sobretot, les fronteres entre els gèneres que va conrear no són pas sempre clares. Ara bé, es pot fer una temptativa d’ordenació segons gèneres (els anys ressenyats corresponen a la publicació original, no pas a la traducció ni a la reedició en l’Obra Completa:
• Narració: Coses vistes (1925), Llanterna màgica (1926), Relacions (1927) són llibres en els quals predomina la narració però que prefiguren i esbossen altres gèneres que posteriorment seran essencials en la seva obra. El carrer Estret (1951, i premi Joanot Martorell), Nocturn de Primavera (1953) i L’herència (1972) són pròpiament novel·les, malgrat la poca consideració que Pla tenia pel gènere de ficció.
• Els dietaris: el dietari és probablement el format planià més valorat per la crítica. Es tracta d’una forma literària poc conreada en la literatura catalana, constituïda per anotacions, observacions i reflexions diàries o periòdiques. Aquest estil proporciona a Pla gran llibertat en l’ús combinat de gèneres diferents: el diari personal, la descripció, la narració, el diàleg, les reflexions personals, el consell al lector, el retrat i l’anàlisi dels costums de la gent i dels pobles. El quadern gris és el dietari que el va consagrar. No es tracta d’un diari autèntic, sinó d’un diari de ficció. Els temes centrals del dietari són el paisatge i la geografia empordanesa, la descripció de la vida quotidiana i l’obsessió per l’escriptura d’un jove aprenent d’escriptor. Els elements autobiogràfics, si apareixen, solen ser recreats. Va publicar uns altres quatre llibres memorialístics: