Mateu 11,20-24
Jesús començà a blasmar les poblacions on havia fet molts dels seus miracles, perquè no s’havien convertit:
–Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que vosaltres heu vist, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien posat cendra i vestits de sac i s’haurien convertit. Per això us dic que el dia del judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! Si a Sodoma s’haguessin fet els miracles que tu has vist, encara avui existiria. Per això et dic que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a tu.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Segurament estem davant d’un text d’aquells que en diuen “redaccional”, fruit d’una redacció tardana de la Comunitat Cristiana. Tot ell està amarat de amenaces i motivacions per a la conversió, molt allunyat de la força persuasiva que tenia Jesús, des de la bondat, la misericòrdia i un enfocament de la vida en positiu. Però aquest text, enmig del “bosc” de Mateu, ajuda a dues coses:
• Primera: agrair el do de Déu que se’ns va manifestant a poc a poc. Com deia aquell: “El Senyor ens regala els seus dons, i nosaltres hem de respondre amb la nostra responsabilitat.” No hi ha do de Déu (els constants avisos per seguir el seu camí) sense una crida a la nostra fidelitat. Però lluny del temor de Déu.
• Segona: On hi ha l’amor no hi ha lloc per a la por. Sortosament hem superat aquelles etapes en les quals la imatge de Déu anava acompanyada de núvol; però no el núvol de la seva Transcendència, sinó del núvol de la foscor. Sempre recordaré que una persona, en situacions límits de malaltia, em va dir a cau d’orella: “Estic tranquil, perquè sé que Déu és un bon home…”
Bloc de Pere Codina Gironella 