Mateu 11,25-27
En aquell temps, Jesús digué:
–T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho.
El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Estem davant d’un text que ens manifesta una de les “obsessions” de Jesús, que marquen tant el seu esperit, els seus criteris i la seva forma de veure la gent. Ple d’alegria, Jesús dóna gràcies perquè els misteris del Regne (és a dir el secret per entendre i copsar la “filosofia religiosa” de Jesús) els ha revelat als senzills, els “petits”, que no són únicament els infants, tot i la seva saviesa humana, la seva intuïció neta i la seva espontaneïtat. Aquí els petits són els homes i dones, els joves de les Benaurances, de cor clar i net. O els adults carregats d’anys i de seny, que han llegit en el “llibre de la vida”, han discernit i s’han deixat portar per l’Esperit de Déu. Seny, saviesa humana i Esperit de Déu van en la mateixa direcció: el cor de l’Evangeli.
• Però això no vol dir que la gent sàvia, els teòlegs, per exemple, no hagin trobat el sender per arribar, com Moisès, a la bardissa que crema i no es consumeix. Ells ens han permès descobrir la veta de la mina dels evangelistes, de la interpretació de l’Antic Testament. Sense ells, potser, encara creuríem en la poma i la serp. Però ho han fet amb aquelles dues “mans”: creure i entendre; creure per entendre i entendre per creure. I “pactant amb el misteri”, que sempre ens sorprèn a cada revolt de l’Evangeli: el misteri del cor humà, de la vida i de Jesús…
Bloc de Pere Codina Gironella 