Mateu 12, 1-8
Jesús anava per uns sembrats en dissabte. Els seus deixebles tenien gana i es posaren a arrencar espigues i a menjar-se-les. Quan els fariseus ho veieren, van dir a Jesús:
– Mira, els teus deixebles fan allò que no és permès de fer en dissabte.
Jesús els respongué:
– ¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell: com va entrar al temple de Déu i va menjar els pans d’ofrena, que no podien menjar ni ell ni els qui l’acompanyaven, sinó únicament els sacerdots? ¿I no heu llegit en la Llei que els sacerdots en el temple violen el repòs del dissabte i no en són culpables? Doncs jo us dic que aquí hi ha alguna cosa més gran que el temple. Si haguéssiu entès què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis, no hauríeu condemnat uns homes que no tenen culpa. Perquè el Fill de l’home és senyor del dissabte.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• “El que jo vull és amor i no ofrena de víctimes”. És aquesta la clau per interpretar la conducta i les paraules de Jesús. Una forma de sentir i de pensar que troba la seva resposta en uns esdeveniments de l’Antic Testament, i que aplica a la situació concreta dels deixebles que tenen gana i van menjant de les espigues del camp. No valora els sacrificis i menys si són amb víctimes. Valora l’amor; és el que vol, és la seva bona notícia, és la seva identitat com a Fill i com a germà nostre.
• La civilització de l’amor es contraposa a la de les víctimes. Avui, perquè uns pocs visquin tan bé, uns molts són víctimes de l’explotació i la misèria que comporta l’enriquiment dels primers. L’amor fa sortir de si mateix, la víctima és el resultat de l’acaparament i del robatori.
• Puc avui reflexionar sobre on em situo. Contemplant Jesús, i des de la dimensió externa i la de les seves paraules, intentar penetrar en els seus sentiments i fer-los meus. Que siguin ells els que em guiïn tota la jornada.
Bloc de Pere Codina Gironella 