PARAULA DE DÉUDiumenge 17 de Juliol 2022

Lluc 10,38-42

Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s’hi va atansar i digué:
–Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar.
El Senyor li va respondre:
–Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• D’aquest text evangèlic s’han donat moltes interpretacions al llarg de la història: superioritat de la vida religiosa contemplativa sobre a l’activa, i fins i tot superioritat de la vida cristiana centrada en la Paraula (els cristians de la Reforma protestant) sobre la vida activa i pràctica (els catòlics romans).

• El sentit és més senzill, i al mateix temps més difícil de viure, no parla tant de superioritat quan de complementarietat. El sentit del text evangèlic consisteix en accentuar la necessitat de mantenir la tensió entre per una part, l’acció, l’acollida, la praxis, i per l’altra part el silenci, la pregària i la contemplació.

• Cal conjuminar l’acollida als migrants (d’Àfrica, d’Ucraïna, etc.), com va fer Abraham (1a lectura) i també Marta, amb la contemplació del misteri amagat durant segles i revelat ara en Crist, com diu Pau en la 2a lectura, i com va fer Maria.

• Avui la nostra temptació és l’acció, el treball, la feina, el rendiment, el soroll, la velocitat, l’activisme, i tenim perill d’oblidar el silenci, la pregària, el fet d´estar amb Jesús. Sense aquest temps de “Maria”, tenim el perill de que la nostra acció i acollida als altres esdevingui esgotadora, buida i finalment la deixem caure.

• Però també es perillosa una certa espiritualitat difosa i vaga, que no s´arreli en el misteri de Jesús i no aculli els més pobres, amb perill de caure en un cert gnosticisme, oceànic i nebulós.

• Hem de mantenir a la nostra vida i a la vida de l’església la tensió fecunda entre “Marta” i “María”, entre l’hospitalitat d’Abraham i la contemplació del misteri del Crist que ens comunica Pau, entre la Maria de Lluc 10,38-42 i el bon samarità de Lluc 11,29-37