Mateu 12,38-42
Alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús:
–Mestre, volem veure un senyal.
Ell els respongué:
–La gent d’aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el del profeta Jonàs. Perquè així com Jonàs «va estar tres dies i tres nits en el ventre del gran peix», també el Fill de l’home estarà tres dies i tres nits en el cor de la terra. El dia del judici, els habitants de Nínive s’aixecaran per condemnar la gent d’aquesta generació, perquè ells es van convertir quan Jonàs els predicà; i aquí hi ha alguna cosa més que Jonàs. El dia del judici, la reina del país del sud s’alçarà per condemnar la gent d’aquesta generació, perquè ella va venir de l’altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó; i aquí hi ha alguna cosa més que Salomó.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L’evangeli d’avui ens convida a examinar la nostra fe. «Voldríem veure com, amb un senyal prodigiós, demostreu que veniu de Déu». Terribles paraules que parteixen d’una incredulitat manifesta… si no veiem un senyal prodigiós, com podem creure que vens de Déu? Si no ens fas una ‘demostració palpable’, com podrem acceptar el que dius?
• Jesús es posa seriós, avui: no busqueu senyals, no intenteu suplir la vostra manca de fe amb recolzaments equivocats que sempre podreu discutir…
• Més aviat apareix una manera diferent de viure la fe: no com algú que espera que li ‘demostrin’ res, sinó com la d’algú que es posa a caminar mogut per la fe, com va fer, des de tan lluny, la reina del país del Sud…
• Em puc preguntar doncs si, d’una manera o una altra, si de forma més o menys subtil, busco ‘proves’ per creure…
• Em puc preguntar avui què vol dir per a mi posar-me a caminar des de la fe, sense cap evidència, però posant-me en marxa envers una llarga ruta…
• ¿Què em diria a mi, avui, aquesta famosa ‘reina del país del Sud’?
Bloc de Pere Codina Gironella 