Mateu 12,46-50
Mentre Jesús s’adreçava a la gent, la seva mare i els seus germans, que eren fora, volien parlar amb ell. Algú li digué:
–La teva mare i els teus germans són aquí fora, que volen parlar amb tu.
Ell li respongué:
–¿Qui és la meva mare i qui són els meus germans?
Llavors, assenyalant amb la mà els seus deixebles, digué:
–Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L’evangeli d’avui és alhora dur i preciós.
• Dur, perquè sembla posar en segon terme, i d’una manera sobtant, com un rebuig als que haurien de ser els més propers: la seva mare, els seus parents més propers…
• Però preciós perquè ens fa una afirmació que és una veritable Bona Notícia: «Aquests són la meva mare i els meus germans; tothom que compleix la voluntat del meu Pare del cel és el meu germà, la meva germana, la meva mare».
• Deixo ressonar aquestes paraules… :
• «Aquests són la meva mare i els meus germans; tothom que compleix la voluntat del meu Pare del cel és el meu germà, la meva germana, la meva mare»
• Què vol dir per a mi ser considerat així de proper per Jesús? Com la seva mare o els seus germans?
• Què em ressona quan Jesús em diu que sóc germà seu?
• Deixo que això em parli…
Bloc de Pere Codina Gironella 