PARAULA DE DÉUDimecres 20 de Juliol 2022

Paraula de Déu

Mateu 13,1-9

Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca i s’hi assegué. La gent es quedà vora l’aigua. Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia:
–Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u.
»Qui tingui orelles, que escolti.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Al llarg d’aquests anys d’una certa pèrdua de credibilitat de l’Església, d’una impotència davant la immensitat del patiment humà, potser hem anat aprenent que l’ordre de l’evangeli és més l’ordre de la fecunditat que el de l’eficàcia. Cal creure i dir el que es pot, dia a dia, amb la paciència de qui s’esforça per construir sobre la roca, una casa amenaçada per la tempesta i el foc. Malgrat tot, el resultat dels nostres esforços i de les nostres estratègies no ens pertany.

• Jesús, el fuster, mai va prendre del món de l’artesanat les imatges del Regne que ve. Parla sempre de sembra, de collita i de fruits. Perquè el paleta, l’artesà, fa el pla de la casa, preveu els maons i el ciment, posa mans a l’obra, calcula quan estaran fetes les coses.

• Però l’agricultor prepara la terra i la sembra, després, arriba l’espera, el fruit ja no depèn d’ell; ha de comptar amb la matèria vivent, el sol i la pluja, els imprevistos de la natura, donar confiança. A la terra gelada, durant l’hivern, el gra podrit, l’arrel fa el seu camí secretament. Un bon dia apareix el brot tímid després l’espiga, després el gra. Mai s’acaba de saber on, ni com, ni quant: ¿vint, cinquanta, cent per u?

• L’eficàcia s’ordena al voltant d’un objectiu, la fecunditat neix d’una fidelitat a aquesta necessitat profunda en nosaltres de la Paraula, de la relació amb Algú. Mai s’acaba amb la fidelitat, mai se n’està segur. L’eficàcia es mesura, la fecunditat és d’un altre ordre.

• Faig el que puc i visc d’esperança?.