Paraula de Déu
Mateu 13,10-17
Els deixebles s’acostaren a Jesús i li van preguntar:
– Per què els parles en paràboles?
Ell els respongué:
– A vosaltres, us és donat de conèixer els misteris del Regne del cel, però no a ells. Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda. Per això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen. Així es compleix en ells aquella profecia d’Isaïes que diu:
«Escoltareu, però no comprendreu;
mirareu, però no hi veureu.
S’ha fet insensible,
el cor d’aquest poble,
s’han tapat les orelles,
han tancat els ulls,
no fos cas que els seus ulls hi veiessin,
les seves orelles hi sentissin,
el seu cor comprengués
i es convertissin.
I jo els guariria!»
– Feliços, en canvi, els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi senten! En veritat us dic que molts profetes i justos van desitjar veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Mateu ha trobat en l’evangeli de Marc un breu discurs de Jesús en paràboles sobre el misteri del Regne (Mc 4,1-34). El Regne de Déu és la predicació més típica de Jesús i ve a il·lustrar les característiques de l’atansament salvífic de Déu a la fi dels temps que es fa palès en la predicació i en l’actuació de Jesús. Ara bé, l’accent del discurs de Jesús de Mc és que el misteri (en singular) del Regne només és copsat pels deixebles, precisament mitjançant les explicacions de Jesús. Els de fora (que són els que no s’han quedat amb Jesús: Mc 4,10-12) no copsen el missatge central del Regne que Mc il·lustra sobretot amb la paràbola de la llavor que creix ella sola (Mc 4,26-29). Sorprèn que Mateu no hagi utilitzat per res aquesta paràbola, la que més s’acosta a nucli del misteri del Regne. El catequista Mateu ha recollit l’ensenyament del Regne, l’ha subratllat amb diverses paràboles (la del jull, la del llevat, la de la perla, la del tresor, etc.) i l’ha clarificat i ampliat en boca de Jesús. Però en Mt, les paràboles no il·lustren directament el misteri del Regne (en concret la paràbola de la llavor que creix ella sola) sinó que il·luminen les diferents tonalitats dels misteris (plural) del Regne del cel. Aquest és l’objecte de l’ensenyament de Jesús als deixebles en Mt. Els de fora escolten però no comprenen, miren però no veuen, perquè el cor d’aquest poble s’ha fet insensible. D’aquesta forma, es compleix en ells la profecia d’Isaïes. És a dir, Mateu ha fet una interpretació catequètica del tema del Regne a la llum de la profecia d’Isaïes. L’ha desenvolupat i l’ha explicitat. Però no ha aprofundit el nucli més pregon del misteri del Regne. Per a copsar l’ensenyament de Mateu cal recordar que Mt el qualifica ordinàriament com a tema del Regne del cel. Aquest aspecte és important i dóna sentit a l’ampliació dels misteris del Regne. Però potser no és tan punyent com el misteri del Regne que ofereix Marc amb la llavor que creix ella sola.
Bloc de Pere Codina Gironella 