PARAULA DE DÉUDivendres 22 Juliol 2022

Joan 20,1.11-18

El primer dia de la setmana —el diumenge—, Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre.

Maria es va quedar plorant a fora, al costat mateix del sepulcre. Mentre plorava, s’ajupí per mirar dins el sepulcre i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l’un al cap i l’altre als peus. Ells li diuen:
—Dona, per què plores?
Ella els respon:
—S’han endut el meu Senyor i no sé on l’han posat.
Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no sabia que era ell.
Jesús li diu:
—Dona, per què plores? Qui busques?
Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon:
—Senyor, si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat, i jo mateixa me l’enduré.
Li diu Jesús:
—Maria!
Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus:
— Rabuní! —que vol dir «mestre».
Jesús li diu:
—Deixa’m, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digues-los: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.”
Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.» També els va explicar el que ell li havia dit.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• En la festivitat de Santa Maria Magdalena, el prefaci propi de la celebració eucarística fa un resum molt acurat de la relació entre Jesús i aquesta deixeble que apareix en tots els evangelis, sobretot en el relats de la passió i de la resurrecció de Jesús. Per tant, deixant de banda alguns possibles detalls de la relació entre Maria Magdalena i la vida terrenal de Jesús, el prefaci ens recorda que Jesús ressuscitat s’aparegué a Maria Magdalena que l’havia vist morint en la creu i l’havia buscat jacent en el sepulcre. Però el prefaci també remarca que Maria Magdalena fou la primera que l’adorà un cop ressuscitat d’entre els morts i subratlla que Jesús l’honorà davant dels apòstols amb la missió de l’apostolat. Per això la tradició cristiana dels primers segles li donà el títol d’apostola apostolorum, és a dir de la que havia rebut la missió (apostola) d’anunciar als apòstols (apostolorum) la resurrecció de Jesús. El reconeixement de la funció més elevada d’aquesta dona li confereix una certa preeminència en les funcions apostòliques. No hi ha dubte que estem davant d’un dels testimonis més primitius de la resurrecció de Jesús. Un testimoniatge que situa Maria Magdalena molt a prop del que la tradició cristiana primitiva anomena les columnes de l’Església (vegeu Gal 2,9).