Paraula de Déu
Mateu 13,47-53
Jesús va dir a la gent:
»També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l’aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. Un cop plena, la treuen a la platja, s’asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
»¿Ho heu entès, tot això?
Li responen:
–Sí.
Ell els diu:
–Doncs bé, tot mestre de la Llei que s’ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles.
Quan Jesús hagué acabat de dir aquestes paràboles se’n va anar d’aquell lloc.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Les paraules de l’evangeli ens qüestionen com hauria de ser la trobada amb la persona de Jesús. Com reaccionem? Ens suggereixen goig, alegria, entusiasme o més aviat ens submergim en un cert estat d’escepticisme que empobreix aquesta relació?
• Hi ha una certa ambivalència en el seguiment de Jesús: d’una banda, la vida és una recerca contínua; però de l’altra, si miro cap al meu interior, hi ha alguna cosa que em ratifica que això que busco ho tinc a l’abast de la mà, sé on és …
• Particularment em passa que hi ha vegades que ho descobreixo i m’entusiasmo. Altres vegades ho visc i ho comparteixo a les nostres eucaristies comunitàries … Sé que el tresor és allà, després … Què segueixo buscant si sé on es troba? Per què, de vegades, l’escepticisme cobra vida?
• El bombardeig publicitari continu, oferint-nos “petits i efímers tresors” diaris, impedeixen concentrar-se en la recerca d’allò que podríem definir com “el gran secret de la vida”.
• Quant que costa mantenir la direcció correcta de ruta davant de tanta dispersió!
• Potser és aquí on la Comunitat Cristiana concentra la seva força i sentit més gran. La pertinença a aquests col·lectius és fonamental per fugir de la dispersió, viure des de dins i recuperar la pau. L’acompanyament i el compartir vida es mostren necessaris per viure oberts a la sorpresa de Déu.
Bloc de Pere Codina Gironella 