Paraula de Déu
Joan 11,19-27
Molts dels jueus havien vingut de Jerusalem a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà. Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús:
—Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.
Jesús li diu:
—El teu germà ressuscitarà.
Marta li respon:
—Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia.
Li diu Jesús:
—Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això?
Ella li respon:
—Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l.
• Maria, es quedà a casa.
• Marta, la dona activa, sap que Jesús arriba i accelera el moment de la trobada. No pot esperar, no en sap. Ella és així: activa, diligent, impulsiva, agosarada, fins i tot exigent amb Jesús: “si haguessis estat aquí… “ . I alhora capaç d’entrar en diàleg amb ell. Diàleg aclaridor.
• Maria, la dona calmada, discreta, tranquil·la i pacient. Es queda a casa esperant. Sap que Jesús és a punt d’arribar d’un moment a l’altre, i gaudeix de l’espera. No exigeix res ni demana explicacions. Ha descobert el goig d’esperar.
• Marta o Maria?
• Potser una combinació de les dues!
Bloc de Pere Codina Gironella 