Mateu 14,1-12
En aquell temps, el tetrarca Herodes va sentir parlar de l’anomenada de Jesús i digué als seus cortesans:
–Aquest és Joan Baptista: ha ressuscitat d’entre els morts, i per això té el poder de fer miracles.
En efecte, Herodes havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i l’havia tancat a la presó, a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip. Joan li deia:
–No t’és permès de conviure amb ella.
Herodes el volia fer matar, però tenia por del poble, que considerava Joan un profeta.
El dia del natalici d’Herodes, la filla d’Herodies va ballar davant els convidats, i va agradar tant a Herodes que aquest es comprometé amb jurament a donar-li el que demanés. Ella, instigada per la seva mare, digué:
–Dóna’m aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista.
El rei es va entristir, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats manà que l’hi donessin, i va fer decapitar Joan a la presó. Van dur el cap en una safata, el donaren a la noia, i ella el va portar a la seva mare.
Els deixebles de Joan anaren a endur-se’n el cos i li donaren sepultura. Després ho van fer saber a Jesús.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Tot i la seva autosuficiència, Herodes no té la consciencia tranquil·la.
• En un mal moment, per complir la paraula donada, ha fet matar Joan Baptista. Però la seva imatge, les seves paraules, els seus consells …, no els pot esborrar. El record de Joan el neguiteja.
• I quan sent parlar de Jesús…, “no serà Joan Baptista que ha ressuscitat” i que, ressuscitat, té fins i tot el poder de fer miracles? Si fos així, potser la seva consciència es tranquil·litzaria; potser ara sí que l’escoltaria …
• No desitgem, de vegades, una segona oportunitat?
Bloc de Pere Codina Gironella 