Paraula de Déu
Lluc 12,13-21
Un d’entre la gent digué a Jesús:
– Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l’herència.
Ell li respongué:
– Home, ¿qui m’ha manat que fos jutge o mediador entre vosaltres?
Llavors digué a la gent:
– Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no prové pas dels seus béns.
I els explicà una paràbola:
– A un home ric, la terra li va donar molt. Ell pensava: «Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?» I es va dir: «Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i els meus béns, i em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te.» Però Déu li digué: «Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?» Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Guardeu-vos de la cobdícia. Del no tenir mai prou i voler sempre més. Guardeu-vos de buscar sempre el guany. I més guany. I voler-ne sempre més. O més nou. O més gran. O més brillant. Guardeu-vos d’aquest remolí que mai no deixa satisfets i sempre crea inquietud. I fa veure competidors i enemics a tot arreu…
• Ai! Si féssim cas a Jesús!!
• El nostre viure seria ben diferent! I, ben segur, més cordial i humà. Més joiós. Més solidari.
• Ai, si a les coses materials els donéssim el valor que realment tenen!! Ai, si aprenguéssim a viure. A la manera de Jesús!!
Bloc de Pere Codina Gironella 