Paraula de Déu
Mateu 14, 22-36
Quan la gent hagué menjat, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren:
–És un fantasma!
I es posaren a cridar de por.
Però de seguida Jesús els digué:
–Coratge! Sóc jo. No tingueu por!
Pere li contestà:
–Senyor, si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.
Jesús li digué:
–Vine.
Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús. Però en veure que el vent era fort, es va acovardir. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà:
–Senyor, salva’m!
A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:
–Home de poca fe! Per què has dubtat?
Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i exclamaren:
–Realment ets Fill de Déu.
Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles van tocar terra a Genesaret. La gent d’aquell indret el van reconèixer i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts i li demanaven que els deixés tocar ni que fos tan sols la borla del seu mantell. I tots els qui el van tocar quedaren curats.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Jesús aprofita les seves anades i tornades pel llac de Galilea per anar educant els seus deixebles. En aquest passatge l’evangelista Mateu se serveix de les pors i dubtes per analitzar quin tipus de fe professen aquests apòstols.
• Aquestes pors i dubtes són els mateixos que cada creient afronta en el seu camí de fe.
• És cert que moltes vegades el fet de no coincidir amb una sèrie de veritats o principis pot allunyar-nos del seguiment. Però, ser creient possiblement sigui, alguna cosa més profunda i radical. I consisteix, en primer lloc, en una obertura confiada a Jesús.
• Mateu ens ha descrit la veritable fe presentant a Pere qui «caminava sobre l’aigua» acostant-se a Jesús. Això és creure: caminar sobre l’aigua i no sobre terra ferma. La fe és «caminar sobre aigua», però amb la possibilitat de trobar sempre aquesta mà que ens salva de l’enfonsament total. Confiar la nostra existència en Déu i no en les nostres pròpies raons, arguments. Viure sostinguts no per la nostra seguretat, sinó per la nostra confiança en Ell.
• Potser en la pregària d’avui puc observar que hi ha una distància enorme entre el creient que professo ser i el creient que sóc en realitat. Humilment -com Pere- puc suplicar: «Senyor, salva’m!» I, tot seguit, escoltar com Jesús sempre té aquestes paraules d’alè: «Ànim, sóc jo, no tingueu por».
Bloc de Pere Codina Gironella 