Mateu 15,21-28
Jesús es retirà a la regió de Tir i Sidó. Una dona cananea, que era d’aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar:
–Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi. La meva filla està endimoniada i sofreix molt.
Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven:
–Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre.
Jesús els digué:
–Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes d’Israel.
Però la dona vingué a prosternar-se davant d’ell i li deia:
–Senyor, ajuda’m!
Jesús contestà:
–No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.
Ella digué:
–És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.
Llavors Jesús li respongué:
–Dona, és gran la teva fe! Que es faci tal com tu vols.
I des d’aquell mateix moment es posà bona la seva filla.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Dues peticions i dues negatives per part de Jesús. A diferència del que acostumem a pensar Jesús no va tenir una consciència plena i definitiva de com havia de ser la seva missió. Com passa amb la nostra vida, la consciència creix a partir de les experiències i les opcions que fem, passades pel sedàs de la pregària i el discerniment.
• En un principi la seva missió estava dins el judaisme. El seu contacte amb el Baptista i el coneixement dels diferents corrents de vida religiosa del seu temps el situen en aquest context del judaisme. A l’evangeli el veiem dialogar i polemitzar sovint amb persones d’aquests corrents. En canvi, quedaven fora del seu marge d’acció “les ovelles perdudes que no eren d’Israel”.
• Però la dona de Tir i Sidó insisteix, i a la tercera fa adonar a Jesús de la seva fe. Ahir dèiem que Pere que vivia amb ell dubtava, doncs de fora, i de fora fins i tot del cercle religiós de Jesús, una dona cananea acudeix a ell plena de fe.
• Segurament Jesús va aprendre molt de la trobada, i va veure que els designis del Pare eren molt més amples del que ell mateix havia imaginat. També nosaltres hauríem d’estar oberts a aquesta mena de trobades amb creients que no pensen com nosaltres, però també amb agnòstics, ateus, indiferents… Si ho féssim també la nostra missió tindria uns horitzons més amples i no s’ofegaria de vegades en la nostra pròpia petitesa.
Bloc de Pere Codina Gironella 