Paraula de Déu
Mateu 16,13-23
Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles:
– Qui diu la gent que és el Fill de l’home?
Ells respongueren:
– Uns diuen que és Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, Jeremies o algun dels profetes.
Ell els pregunta:
– I vosaltres, qui dieu que sóc?
Simó Pere li respongué:
– Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.
Llavors Jesús li va dir:
– Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.
Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies.
Des d’aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.
Llavors Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo dient:
– Déu te’n guard, Senyor! A tu això no et passarà.
Però Jesús es girà i digué a Pere:
– Vés-te’n d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• És evident que no podem celebrar avui l’Eucaristia sense fer esment de la figura del Rector d’Ars. Crec que en ell hi veiem reflectides les paraules de Maria en el Magnificat: “el Senyor ha mirat la petitesa del seu servent i ha fet en ell meravelles”. Un home ple de sentit comú, però amb una memòria incapaç de gravar dues paraules seguides, fracassat en els estudis, que va ser ordenat prevere únicament per la influència i la constància incansable del seu mestre Mn. Carles Balley; aquest home, un cop ordenat, amb les seves paraules entenedores i directes va commoure les consciències de la gent important i de la gent senzilla de tota França. Un home que, per evitar possibles paraules poc encertades, el Bisbe en ordenar-lo de moment no li donà llicències per confessar i que després la gent feia una setmana de cua per escoltar les seves paraules sàvies i acollidores que els portaven el perdó de Déu. La petitesa de Mn. Vianney mai no va enterbolir la grandesa de Déu que és la que en realitat actuava. En aquest sentit varen ser profètiques les paraules del Vicari General de Lió en encomanar-li la cura pastoral d’Ars en Dombes, aquest petit poblet de 230 habitants. Li va dir: “aneu, amic meu, no hi ha massa amor a Déu en aquesta parròquia. Vós n’hi posareu!” I tant si n’hi va posar! Un amor intens que brollava del seu cor de pastor i va arribar fins a centenars de kilòmetres.
• Possiblement tampoc el Pere d’abans de la resurrecció no hauria ordenat de sacerdot en Joan Vianney; en la seva mentalitat, Jesús necessitava persones brillants, persones triomfadores i el rector d’Ars no era d’aquestes. Però Jesús el reprèn amb les paraules més dures de tot l’evangeli: aquesta manera de pensar és pròpia de Satanàs. El Jesús que a la creu deia: “Pare, perdona’ls que no saben el que es fan”, necessitava pastors, conscients de la seva petitesa, capaços de comprendre i acollir els seus germans que han perdut el camí.
Bloc de Pere Codina Gironella 