Com sonaven Josep Pla i Víctor Català sense el sedàs dels correctors
Destino reuneix les narracions curtes de l’escriptor a ‘La cendra de la vida’ i Edicions 62 reedita ‘Solitud’ de Caterina Albert

L’escriptor Josep Pla a la porta de la seva masia a LlofriuJGB / EFE
BARCELONAEl 1951, un fragment del conte de Josep Pla Un home fatal, editat dins el llibre Pa i raïm (Selecta), es llegia així:
«–És clar que l’hauria de convidar a sopar. ¿Però no parla en broma?
–Que va! Tinc gana i necessito un bon sopar».
Cargando
El 1967, el mateix relat apareixia a La vida amarga (Destino). Aleshores aquell fragment s’havia transformat lleugerament:
«–És clar que l’hauria de convidar a sopar. ¿Però no parla de broma?
–I ca! Tinc gana i necessito un bon sopar».
Cargando
Els canvis podrien haver estat obra del mateix Pla, que va reescriure tota la seva narrativa, però en aquest cas –i en molts d’altres– no va ser així. «El problema de Pla amb el salt a Destino van ser les intervencions dels correctors, que em semblen un abús intolerable», explica l’editor de Destino, Jordi Cornudella. Per exemple, els correctors van canviar tots els esquàlids per esquifits i els per favor per si us plau o faci el favor. «Van pervertir els textos de mala manera», afegeix Cornudella. Ara Destino ha reunit en un sol volum les narracions de l’escriptor de Palafrugell publicades entre el 1949 i el 1967 –aplegades primer a la sèrie Coses vistes de l’editorial Selecta i després a La vida amarga de Destino–, si bé algunes d’elles ja havien aparegut en volums anteriors dels anys 1925, 1926 i 1927. El nou llibre porta per títol La cendra de la vida i aglutina 34 relats independents que Cornudella ha despullat de «les capes de correcció» per recuperar «el Pla autèntic», tal com explica en la nota sobre l’edició que obre el llibre. El director de la Càtedra Josep Pla, Xavier Pla, afegeix que «és la primera vegada que algú compara manuscrits, primeres edicions i reedicions» per editar l’escriptor «respectant-ne la llengua original».
La publicació d’aquest volum (que també està disponible en castellà) és una manera de realçar la faceta de l’autor d’El quadern gris com a narrador. «No només va ser novel·lista, assagista o memorialista. Les seves peces de narrativa breu són excel·lents, però han quedat amagades sota la vastitud oceànica de la seva obra», destaca Xavier Pla. La cendra de la vida les torna a posar ara en circulació i es converteix, segons Xavier Pla, en «la millor porta d’entrada» a l’univers de l’escriptor empordanès. Escrits gairebé tots en primera persona, els contes estan conduïts per «un narrador que s’assembla molt a l’autor» i hi predomina l’observació i la descripció. «No hi ha una intriga, l’expectativa no és la convencional», assenyala Xavier Pla, que els compara amb la literatura de Txékhov.
Els contes escrits durant els anys 20 remeten a l’època de Pla com a corresponsal a París, Portugal, Itàlia i Berlín. «Hi apareixen molts trens perquè sempre anava amunt i avall», diu Xavier Pla. Les narracions de mariners i contrabandistes (publicades el 1966 al volum Aigua de mar de Destino) són les més diferents del llibre. A l’apèndix, Cornudella hi ha inclòs alguna narració que apareix a El quadern gris i alguna que s’havia publicat com a article periodístic, com La pressa i l’eficàcia. «És un ventall ampli de narracions però no hi són totes, seria impossible», diu l’editor. La Càtedra Pla s’ha trobat en una situació similar en el procés de digitalització dels articles de Josep Pla, que formaran part d’una plataforma digital on tots aquests textos es podran consultar i descarregar. «Són 7.000 articles d’unes 60 capçaleres. Estem desbordats, però esperem tenir-ho a punt per a l’any vinent», avança Xavier Pla.
La història de la Mila amb el lèxic del 1909
Al mateix moment arriba a les llibreries una reedició de Solitud de Víctor Català a càrrec d’Edicions 62 que, com les narracions de Pla, ha estat sotmesa a un procés de recuperació del text original. En aquest cas, Cornudella va comparar les diferents edicions de l’obra magna de Caterina Albert fetes en vida seva per «treure la petja dels correctors», dels quals la mateixa autora renegava. «Fins avuy he deixat publicat tot lo meu ab les normes que s’ha empescat cada empresa editora y ho he fet ab tot propòsit. Temps enrera feya posar una nota que deixés en son lloch el meu criteri; are, ni aixó. Que fassin el que vulguin, que un’hora o altre vindrá la de passar comptes», escrivia el 1930 en una carta enviada a Francesc Matheu
En comptes de basar-se en el text del 1946 (l’últim que l’autora va intervenir), la nova edició de Solitud presenta la història de la Mila amb el lèxic i la morfologia del 1909, partint de la tercera edició de la novel·la i del manuscrit original, conservat al Fons Víctor Català de l’Escala. També incorpora les lectures personals de la novel·la de vuit escriptors de referència: Maria Callís, Enric Casasses, Najat El Hachmi, Raül Garrigasait, Mercè Ibarz, Lola Miquel, Vicenç Pagès Jordà i Toni Sala
En termes d’argument i d’estructura, els lectors que coneguin Solitud no trobaran diferències en aquesta nova edició. «El més vistós és l’endolciment de la sintaxi. Les correccions dels anys 40 li van tocar molt la morfologia i els relatius», explica Cornudella. Una de les queixes recurrents de l’escriptora era la intervenció dels correctors en l’article lo. «Els hem tornat a restituir tots. Víctor Català se sentia vexada per les correccions, li feien un flac favor», explica l’editor, que assenyala que també «va ser víctima de la unificació cap a una sola variant lingüística central». Ella mateixa definia el «llenguatge barceloní» així: «Una mica artificiós y confussionari, a voltes, y que als que hem mamat el catalá fora d’aquí sovint ens posa els cabells de punta».
CONTINGUT ELABORAT PER
Bloc de Pere Codina Gironella 