Paraula de Déu
Mateu 16,24-28
Jesús va dir als seus deixebles:
– Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà. Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l’home a canvi de la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir amb els seus àngels en la glòria del seu Pare, i llavors pagarà a cadascú segons les seves obres. Us asseguro que alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Fill de l’home venint en el seu Regne.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Celebrem avui l’aniversari de la consagració l’any 1586 de la Basílica de santa Maria la Major a Roma; segons la tradició una nevada a ple estiu va indicar on s’havia d’edificar aquesta Basílica dedicada a la Mare de Déu. Per entendre les paraules de l’evangeli d’avui del guanyar i perdre la vida, d’agafar la creu, de deixar-ho tot pel Senyor cal tenir present la paràbola de l’home que descobreix un tresor amagat en un camp. Ell vol aquell tresor sigui com sigui i per a això cal comprar el camp. Es vendrà el patrimoni, ho deixarà tot, per tal de reunir els diners necessaris per comprar-lo. Els qui el veuen i no coneixen el secret de la seva actuació el prenen per boig, que malgasta la vida, que llença les arrels de la seva existència. Ell, en canvi, no ven per perdre, ben al contrari, ven per adquirir el tresor amagat. Podríem acabar preguntant-nos: és Jesús el nostre gran tresor, i per estar amb Ell estem disposats a deixar-ho tot? O com aquell xicot de l’evangeli, ens en anem tristos, sense seguir Jesús de prop, perquè no volem renunciar a la nostra riquesa d’aquest món? Quin lloc ocupa Jesús en la nostra jerarquia de valors?
Bloc de Pere Codina Gironella 