
Paraula de Déu
Salm 148
Al·leluia!
Lloeu el Senyor des del cel,
lloeu-lo en les altures;
lloeu-lo, tots els seus àngels,
lloeu-lo, tots els seus estols.
Pobles i reis de la terra,
poderosos i jutges del món,
infants i vells,
joves i noies.
Que tots lloïn el nom del Senyor,
l’únic nom que excel·leix sobre tot altre;
la seva majestat domina cel i terra.
Ell ha donat al seu poble un gran poder.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La nostra pregària d’avui serà de lloança al Senyor. Iniciem-la amb un Al·leluia!!, que brolli ben alt, però càlid, des del nostre cor.
• Tot va ser creat d’una ordre seva, per oferir i compartir el seu amor, per fer-se present en tot des de l’inici fins a la fi del món, per ser l’ADN que li confereix la forma.
• Lloem-lo per donar solidesa a la nostra existència; sabem d’on hem sorgit, som els seus fills, i formem part de tota la creació, amb l’ordre que el Pare ha establert i que no respectem com caldria deteriorant la seva obra magnífica!
• Obrim els sentits i l’esperit per afegir-nos a tanta lloança com expressa la creació: les muntanyes que com farallons es mantenen vigilants; els mars i oceans que dansen amb el moviment de les onades; l’estelada que et fa festa amb la infinitat de llumeners; els arbres que et contemplem en silenci i que s’estiren cap amunt com si volguessin tocar-te; els ocells que amb els tons, que els has obsequiat, preguen; el vent que suau o violent, com una simfonia, et lloa; les flors que et regalen els millors colors i flaires…
• Senyor, et lloem cadascun de nosaltres amb les nostres vides i, afegim a la nostra alabança la de tanta humanitat que desconeix o ha oblidat com fer-ho.
• Al·leluia!