Paraula de Déu
Mateu 18,21 -19,1
Pere preguntà a Jesús:
– Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
Jesús li respon:
– No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. Tot just havia començat, quan li’n van portar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:
– Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot.
Llavors, compadit d’ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L’agafà i l’escanyava dient:
– Paga’m el que em deus.
El company se li va llançar als peus i li suplicava:
– Tingues paciència amb mi i ja t’ho pagaré.
Però ell s’hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. Ell va fer cridar aquell home i li digué:
– Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No t’havies de compadir del teu company, com jo m’havia compadit de tu?
I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.
Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.
Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, se’n va anar de Galilea i arribà a la regió de Judea, a l’altra banda del Jordà.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Es pot mesurar l’amor? Es pot calcular la seva intensitat o la seva força? Quan estimem a fons perdut, sense càlculs, l’amor brolla amb abundància. I el perdó és una de les expressions de l’amor i, de la mateixa manera, el perdó quan es regala no es mesura…
• L’Evangeli ens presenta el dinamisme de l’amor-perdó: compadir-se, alliberar i perdonar. Aquesta és la seqüencia d’aquell rei amb el seu ministre i aquesta és la invitació que se’ns fa: mirar amb compassió, mirar amb veritat, reconèixer el mal rebut, però reconèixer també la feblesa i la limitació d’on brolla aquest mal; alliberar-se del mal rebut per tal que la vida no quedi bloquejada, per tal de no carregar amb la ferida com un pes que condicioni la nostra existència, i en el mateix desig de viure en llibertat desitjar-la també; i, finalment perdonar, reconciliar-se…, per recomençar de bell nou a caminar teixint la nostra història on el mal no tingui la darrera paraula.
• El mot perdonar etimològicament vol dir “donar amb insistència, moltes vegades”. Així és l’amor que rebem, l’amor que ens sustenta… un Déu-Amor que se’ns dona amb insistència, un Amor que flueix sense fi… I si som estimats així, i si cada dia tenim a l’abast la Font d’on brolla aquest Amor, ¿no deixarem que aquest Amor viscut, tastat, rebut, pugui desplegar-se també en la nostra humil realitat? Gosem viure avui amb Amor.
Bloc de Pere Codina Gironella 