Paraula de Déu
Mateu 19, 3-12
Uns fariseus es van atansar a Jesús i, per posar-lo a prova, li preguntaren:
– ¿És permès a un home de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu?
Jesús els va dir:
– ¿No heu llegit en l’Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona ?
I digué encara:
– Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi.
Ells li pregunten:
– Doncs com és que Moisès va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a la seva muller un document de divorci?
Jesús els respon:
– Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Però al principi no era pas així. I jo us dic que el qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, i es casa amb una altra, comet adulteri.
Els deixebles li diuen:
– Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se.
Ell els respongué:
– No tothom comprèn aquest ensenyament, sinó tan sols aquells a qui Déu ho concedeix. Hi ha qui no pot casar-se perquè ha sortit així de les entranyes de la mare; a d’altres, els homes els n’han fet incapaços; però n’hi ha que renuncien a casar-se per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La llei està feta per regular les relacions humanes quan, per la raó que sigui, s’han malmès. Aleshores la llei ens marca el camí.
• L’amor està fet per regular les relacions humanes quan volem obtenir, en la nostra convivència, la felicitat pròpia i dels altres.
• Com és que tenim tendència a fixar-nos més en el que cal fer o deixar de fer, en allò que està manat, que és obligatori més que en allò que ens porta a la plenitud pròpia i dels altres?
• Jesús ens diu que el principal referent de la nostra felicitat no ha de ser la llei, allò que està manat o prohibit, sinó l’amor perfecte.
• Vull estimar fins a la perfecció com Jesús va fer-ho? No es tracta de “fer currículum” sinó de posar-se en marxa.
• Com seré més feliç i faré més feliços els altres? (=la meva vocació) estimant com a seglar o estimant en la vida religiosa?
Bloc de Pere Codina Gironella 