Paraula de Déu
Mateu 19, 13-15
Alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els renyaven. Jesús digué:
– Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.
I, després d’imposar-los les mans, se’n va anar d’allí.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Recordem com en temps de Jesús, els nens eren entre el col·lectiu (juntament amb les dones, les vídues, els malalts, els infidels) que era tingut per no res. I vet aquí que Ell no només els acull, els beneeix i prega per ells, sinó que posa en valor les seves qualitats per què siguin model per tots els qui volem ser deixebles i construir el seu Regne.
• La primera que goso assenyalar és l’espontaneïtat, la capacitat de sorprendre’s i gaudir de tot. Una altra és que ells potser no ho saben, però encara tenen molt a aprendre i es deixen cuidar i educar i acompanyar… es deixen fer. I van aprenent i, sobre tot, descobrint, amb assaig-error inclòs.
• Tenen força energia, sovint ens deixen enrere als qui tenim més anys, però alhora ens empenyen a donar encara una miqueta més, ens estimulen i esperonen.
• Afegiu el que vulgueu…
• I ara, mirem-nos amb aquestes qualitats. Potser algú ens tindrà per no res, però serà així com tirarem endavant el Regne de Déu!
Bloc de Pere Codina Gironella 