ESCRIT DEL BLOCDilluns 15 Agost 2022

L’Assumpció de la Mare de Déu

Josep Miquel Bausset

Si bé el dogma de la Maternitat Divina de la Mare de Déu va ser proclamat als primers segles del cristianisme, a Efes, el de l’Assumpció de Santa Maria ho fou en ple segle XX. Va ser l’1 de novembre de 1950, quan el papa Pius XII, per mitjà de l’encíclica Munificentissimus Deus, va proclamar-lo, fent-se ressò de la fe del poble cristià. D’aquesta manera es proclamava una veritat de fe que l’Església ja creia des de l’inici del cri Ja des de ben antic, tant a l’Església d’Orient com a la d’Occident, la litúrgia celebrava l’Assumpció de Maria amb diversos noms, com la Dormició o també la Mare de Déu del Llit o d’Agost. Va ser el papa Sergi I, que en la lletania o processó estacional per a les festes marianes mencionava la Nativitat de la Mare de Déu, juntament amb l’Anunciació, la Purificació i la Dormició.

Si una llegenda del segle V a l’Orient cristià relacionava la mort i l’Assumpció de Maria amb fulgors d’estrelles i músiques celestials, Sant Joan Damascè afirmava que Maria «conservava, sense cap mena de corrupció, el seu cos després de la mort». I Sant Germà de Constantinoble deia que el privilegi de l’Assumpció era degut a la Divina Maternitat de Maria i afirmava que el seu cos «és precís que es vegi lliure de convertir-se en pols». Per això el triomf de Maria, com ha dit el bisbe Francesc, de Girona, «ens fa aixecar els ulls en el nostre camí», per descobrir «que no estem destinats al sofriment, ni a la soledat, ni al fracàs, ni a la mort. Estem cridats a la vida, i a la Vida amb plenitud i per sempre».

La fe del poble cristià va dedicar esglésies a l’Assumpció de Santa Ma?ria, com podem veure a Vilama?colum Granollers de Rocacorba, Vilamarí, Arenys de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Roses, Agullana o Santa Pau entre d’altres. La devoció del bisbat de Girona a la Mare de Déu de l’Assumpció és antiquíssima. Un full del segle XI del Còdex de la casa de Viader, a Parets d’Empordà, al costat de Bàscara, dóna fe de la més antiga de les festes marianes a Catalunya, quan parla de l’Ofici de l’Assumpció. També cal recordar un himne assumpcionista, del segle XI, conservat en un cantoral de l’església de Sant Feliu: «In assumptione S. Mariae». I encara, el 1321, un estatut disposava una retribució per a diversos oficis litúrgics, entre els quals, «Santa Maria d’Agost». Un altre manuscrit del segle XIV copiava les ordinacions de la Confraria de Santa Maria i finalment, el 4 d’agost de 1574, el Capítol instituïa la processó de l’Assumpta.

El gran teòleg del segle XX, Von Balthasar, recordava com «la teologia, des de Sant Bernat, ha posat de manifest l’aspecte personal de Maria per subratllar l’autèntic esperit de la Mare de Déu: un esperit de disponibilitat, de servei, d’humilitat, un esperit de generositat que vol existir per als altres». I és que com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, Maria és la «serventa fidel i obedient, que per amor s’abandonà a la voluntat de Déu, amb plena docilitat a la gràcia». Així, Santa Maria ens és «exemple de pregària i de servei generós, viscut amb alegria. Per això a més de model, és intercessora per a tots nosaltres».

Que la Mare de Déu de l’Assumpció, que ja ha arribat a la glòria del Crist, i que cada 15 d’agost celebrem amb acció de gràcies, ens ajudi a confiar més en Déu.

Diari de Girona 14 Agost 2022

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: