PARAULA DE DÉUDimecres 17 Agost 2022

Paraula de Déu

Mateu 20,1-16

Jesús va explicar als seus deixebles aquesta paràbola:

Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal d’un denari, els envià a la seva propietat. Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d’altres que s’estaven a la plaça sense feina i els digué:
—Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just.
Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d’altres i els digué:
—Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?
Ells li responen:
—És que ningú no ens ha llogat.
Els diu:
—Aneu també vosaltres a la meva vinya.
Quan va arribar el vespre, l’amo de la vinya va dir a l’encarregat:
—Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers.
Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. Mentre cobraven, murmuraven contra el propietari i deien:
—Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor.
L’amo va respondre a un d’aquests:
—Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? Doncs pren el que és teu i vés-te’n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que veus amb mals ulls que jo sigui generós?
Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• “Així, els darrers passaran a primers, i els primers a darrers.”

• Aquesta frase provocadora i enigmàtica clou la narració de la paràbola dels treballadors contractats a diferents hores del dia i clou també el fragment anterior on Pere pregunta què serà dels qui ho han deixat tot per seguir Jesús.

• Com un flash val la pena considerar altres moments en situacions paral·leles d’intercanvi de primers i últims:

• Trobar l’ovella perduda dona més felicitat al cel que les altres noranta- nou deixades a la pleta. / Deixeu que els infants vinguin a mi. / Al bon lladre, ben bé d’última hora, «aquesta tarda estaràs amb mi al paradís». / A la prostituta, se li ha perdonat molt perquè ha estimat molt. / En el banquet no cerquis els primers llocs no sigui que et facin anar enrere. / Jesús els diu: –Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu.

• Al centre d’aquestes sentències hi ha la defensa de la infinita generositat de Déu i la seva inacabable compassió. Quan pregunta als treballadors de darrera hora com és que no estan treballant, sona aquella humil i plorosa confessió: «Ningú no ens ha contractat, Senyor». A l’hora de pagar, comença per aquests donant-los el jornal complet. Generositat, compassió.

• Sota aquestes dues llums és bo mantenir un confiat cara a cara amb Déu.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: