Paraula de Déu
Mateu 20,1-16
Jesús va explicar als seus deixebles aquesta paràbola:
Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal d’un denari, els envià a la seva propietat. Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d’altres que s’estaven a la plaça sense feina i els digué:
—Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just.
Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d’altres i els digué:
—Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?
Ells li responen:
—És que ningú no ens ha llogat.
Els diu:
—Aneu també vosaltres a la meva vinya.
Quan va arribar el vespre, l’amo de la vinya va dir a l’encarregat:
—Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers.
Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. Mentre cobraven, murmuraven contra el propietari i deien:
—Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor.
L’amo va respondre a un d’aquests:
—Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? Doncs pren el que és teu i vés-te’n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que veus amb mals ulls que jo sigui generós?
Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• “Així, els darrers passaran a primers, i els primers a darrers.”
• Aquesta frase provocadora i enigmàtica clou la narració de la paràbola dels treballadors contractats a diferents hores del dia i clou també el fragment anterior on Pere pregunta què serà dels qui ho han deixat tot per seguir Jesús.
• Com un flash val la pena considerar altres moments en situacions paral·leles d’intercanvi de primers i últims:
• Trobar l’ovella perduda dona més felicitat al cel que les altres noranta- nou deixades a la pleta. / Deixeu que els infants vinguin a mi. / Al bon lladre, ben bé d’última hora, «aquesta tarda estaràs amb mi al paradís». / A la prostituta, se li ha perdonat molt perquè ha estimat molt. / En el banquet no cerquis els primers llocs no sigui que et facin anar enrere. / Jesús els diu: –Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu.
• Al centre d’aquestes sentències hi ha la defensa de la infinita generositat de Déu i la seva inacabable compassió. Quan pregunta als treballadors de darrera hora com és que no estan treballant, sona aquella humil i plorosa confessió: «Ningú no ens ha contractat, Senyor». A l’hora de pagar, comença per aquests donant-los el jornal complet. Generositat, compassió.
• Sota aquestes dues llums és bo mantenir un confiat cara a cara amb Déu.
Bloc de Pere Codina Gironella 