Paraula de Déu
Mateu 22,1-14
Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué:
–Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar. Llavors envià uns altres servents amb aquest encàrrec:
»–Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!
»Però ells no en feren cas i se’n van anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Llavors va dir als seus servents:
»–El banquet de noces és a punt, però els convidats no n’eren dignes; aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.
»Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s’omplí de convidats.
»Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s’adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, i li digué:
»–Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?
»Però ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien:
»–Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L’evangeli segons Mateu utilitza abastament el tema del Regne de Déu (que respectuosament formula com a regne dels cels) que coneixem per l’evangeli segons Marc. Tanmateix, Mateu amplia notablement aquest tema: afegeix fins a cinc paràboles del regne dels cels en el discurs de Jesús en paràboles de Mc 4 i aprofita l’ensenyament de la segona font sinòptica (que comparteix amb Lc) per a arrodonir-lo. El text d’avui reprodueix una paràbola, que també reporta Lc, sobre el convit de noces d’un rei. La imatge té clares connotacions messiàniques. L’ensenyament central de Mt i Lc coincideix: els convidats a la celebració eren, al·legòricament, els membres del poble d’Israel. Però no van respondre positivament. Per això el convit de noces s’obre a molts altres que inicialment no estaven convidats. La referencia a l’entrada en l’església de persones que no provenien del judaisme ocupa el centre de l’ensenyament de Jesús en aquesta paràbola. És un tema central de l’evangeli segons Mateu, que probablement es fa ressò de la comunitat cristiana d’Antioquia de Síria (cf. Act 8,1-3; 11,19-26).
• Tanmateix, Mt hi afegeix un darrer ensenyament, ben propi seu que no té Lc. Per a celebrar el convit cal portar el vestit de noces, altrament hom és exclòs de l’àpat festiu. A què fa referència el vestit de noces? En l’evangeli de Mateu, aquest punt és molt clar: no n’hi ha prou amb dir Senyor, Senyor (Mt 7,22-23; 25,11), cal fer la voluntat del Pare, és a dir, cal fer obres bones, com ja diu el sermó de la muntanya (5,16). Les obres bones seran també il·lustrades amb l’oli per a les torxes que porten les noies prudents del capítol 25. La crida al seguiment de Jesús implica que hom segueix les seves petjades: en l’evangeli de Mt Jesús sempre ensenya, però també sempre guareix i ajuda als necessitats. No n’hi ha prou amb escoltar la seva crida, cal obrar com ell. Això és molt exigent, però no ho podem deixar de banda. És el vestit de noces!
Bloc de Pere Codina Gironella 