Paraula de Déu
Mateu 22,34-40
Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, i un d’ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta:
–Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?
Jesús li digué:
–«Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament.» Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: «Estima els altres com a tu mateix.» Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Desprès d’haver despatxat els saduceus que el posaven a prova a propòsit de la qüestió de la resurrecció (Mt 22,23-33), ara son els legalistes fariseus els qui s’apropen a Jesús per posar-li entrebancs i fer-lo caure en contradicció. Ho fan amb aquesta pregunta sobre el manament més important.
• No és una qüestió baladí. Si l’haguéssim de traduir al nostre context potser es podria formular així: “¿Què és més important, estimar Déu o estimar els altres?” Si es respon “estimar Déu” aleshores sembla que aquesta religió se’n desentén de les necessitats i problemes quotidians i reals de les persones amb les que convivim. Si es respon “estimar el altres” pot semblar que Déu és superflu i que tot es juga en la immanència de la nostra història sense més.
• Jesús és hàbil en la seva resposta. No només “hàbil”, també és més profund que els seus interlocutors. Aquests li preguntaven pel “manament més important”. Jesús els respon per “la importància del manament”. La seva visió no és de “graduació” sinó “d’integració”: el que es tracta no és de fer una “escala de manaments” sinó d’estimar Déu – autor i creador de tota vida – a qui li ha plagut fer l’home a la seva imatge i semblança. Des d’aquesta visió integral i harmònica, “estimar Déu sense estimar els altres” és una mentida i “estimar els altres sense estimar Déu” un contrasentit.
Bloc de Pere Codina Gironella 