Paraula de Déu
Lluc 13,22-30
Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li preguntà:
— Senyor, ¿són pocs els qui se salven?
Jesús els contestà:
— Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran. Després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta, vosaltres us quedareu fora i començareu a trucar dient: «Senyor, obre’ns.» Ell us respondrà: «No sé d’on sou.» Llavors us posareu a dir: «Hem menjat i hem begut amb tu, i has ensenyat per les nostres places!» Ell us respondrà: «No sé d’on sou. Aparteu-vos de mi, tots els qui heu obrat el mal.» Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. I vindrà gent d’orient i d’occident, del nord i del sud, i s’asseuran a taula en el Regne de Déu. Hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Estem davant d’una paràbola escatològica. Els textos escatològics sempre son durs i dramàtics perquè volen provocar una reacció del qui ho escolta: “Correu, mireu d’entrar per la porta estreta…” Si s’ha de córrer, és que hi ha una urgència! O un perill d’adormir-se. És urgent construir el Regne, seguir el Mestre, no sigui cas que ens esgarriem.
• “Lluny de mi els qui obreu el mal…” és un altre sacsejada, perquè hi ha perill de perdre’s, no t’adormis en desitjos de tresors efímers. Aquesta forma de maledicció, no es correspon gaire bé amb l’afirmació de Jesús sobre si mateix: “Feu-vos deixebles meus que jo soc benèvol i humil de cor.”
• El Jesús benèvol i humil de cor, no vol que es perdi cap d’aquests petits. Per això ens provoca i ens sacseja amb paraules dures, hiperbòliques.
• Hem de comprendre que l’evangeli és el poder de Déu per salvar els qui creuen. Però això només ho entenen els senzills i queda amagat per als savis i entesos.
Bloc de Pere Codina Gironella 