Paraula de Déu
Mateu 23,23-26
Jesús va dir:
»Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, però heu abandonat les coses més fonamentals de la Llei: la justícia, l’amor i la fidelitat! Calia complir això sense deixar allò altre. Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell!
»Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que purifiqueu per fora copes i plats mentre per dins els teniu plens de rapacitat i cobdícia! 26 Fariseu cec, purifica primer la copa per dintre, i així també el defora serà pur.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• * En el fragment de l’Evangeli d’avui apareix una forta controvèrsia entre Jesús i els fariseus (aquells personatges que tenien l’habilitat de fer sortir Jesús de polleguera), entorn del sentit, valor i pràctica de la Llei religiosa. Jesús confronta la visió legalista de la Llei dels fariseus apel·lant a la mateixa Llei (al seu nucli) per anar més enllà de la Llei. Quan la Llei és veritable i vol ser veritablement un ajut per al viure de les persones, cal anar a l’essència de la mateixa (al seu esperit) i això és el que permet anar més enllà de la mateixa Llei.
• * On situa Jesús aquesta essència?:
• – en primer lloc en la seva JUSTÍCIA. ¿Què passa amb aquelles persones que, més enllà del gruix de la llei, no poden arribar a complir amb les minúcies (el delma de la menta, del comí, etc.)? Cal excloure’ls pel seu incompliment “en nom de la Llei DE DÉU? Resulta així que Déu és excloent? De quin Déu esteu parlant, a quin Déu esteu adorant? Els ve a retreure Jesús.
• – en segon lloc en LA FE que traspua. ¿En quin Déu creieu? Els ho ve a recriminar Jesús. ¿En aquell que podeu comprar amb els vostres mèrits i amb les vostres “bones obres”? ¿I què passa amb aquell que no pot comprar-lo, que no pot fer mèrits? Creieu de debò en un Déu “mercader”?
• – en tercer lloc en la seva MISERICÒRDIA. La llei és “creïble” si expressa la misericòrdia del Legislador (Déu). Aquesta és la perspectiva de Jesús. Déu, que fonamentalment és misericòrdia, se’ns atansa amb l’abraçada de la compassió (a tots!) no amb la imposició de un reglament.
• * Per últim Jesús porta els seus interlocutors a “MIRAR CAP ENDINS”, a no quedar-se en les aparences externes. I dins de tothom hi ha veritat i mentida, bondat i egoisme, llibertat i por, etc. Ningú, per tant, viu ja la perfecció. Ningú no pot llençar la primera pedra a l’altre. També l’hauria de llençar contra sí mateix.
Bloc de Pere Codina Gironella 