PARAULA DE DÉUDimecres 24 Agost 2022

Paraula de Déu

Joan 1, 45-51

Felip va trobar Natanael i li digué:
– Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret.
Natanael li replicà:
– De Natzaret en pot sortir res de bo?
Felip li diu:
– Vine i ho veuràs.
Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué:
– Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.
Li diu Natanael:
– D’on em coneixes?
Jesús li respon:
– Abans que Felip et cridés, t’he vist sota la figuera.
Li diu Natanael:
– Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d’Israel.
Jesús li digué:
– ¿Creus només perquè t’he dit que t’havia vist sota la figuera? Coses més grans veuràs!
I afegí:
– Us ho ben asseguro: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l’home.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• * Celebrem avui la festivitat de Sant Bertomeu que la tradició ha identificat en aquest personatge que apareix avui al text de l’Evangeli de Joan: Natanael.

• * En aquest breu fragment Natanael fa tot un llarg recorregut personal (tan llarg com la vida mateixa!). Vegem-ho:

• – el punt de partença és la INCREDULITAT ESCÈPTICA. ¿Com pot ser això que li diuen? ¿Com pot ser que tot un Messies, llargament esperat, arribi d’un lloc tan senzill com Natzaret i d’una família tan modesta com la de Josep? No pot ser. El Messies ha de ser més gran, més fort, més espectacular.

• – aleshores els seus amics el repten: vine i veuràs. El conviden a obrir-se, a eixamplar-se en tots els sentits, a sortir de l’enclaustrament dels seus prejudicis. Li venen a dir “CONFIA, APROPA’T, EXPERIMENTA”… i desprès parlem.

• – suficientment dúctil, Natanael ES DEIXA ENDUR, hi va. La seva obertura acaba essent guaridora (del seu escepticisme). Es troba amb una persona que no tan sols no el rebutja o recrimina sinó que, a més a més, l’omple de lloances. Això acaba essent més espectacular que l’espectacularitat del Messies que esperava.

• – però aquest moment guaridor (una mena “d’èxtasi”) no és el final del camí: “HAURÀS DE VEURE COSES MÉS GRANS”…, si continues per aquest camí d’una obertura sempre més gran. L’èxtasi viscut per Natanael és només l’inici d’un èxode vers una plenitud de confiança.