AIGUA DE MAR
Superat pels esdeveniments polítics passats i per la guerra europea, Pla viu durant uns anys, en una mena d’exili interior, a diversos llocs de la Costa Brava: Fornells, L’Escala, Cadaqués. Són uns anys de reflexió, de recerca d’un sentit a l’existència, de misantropia, de trobar al paisatge l’únic consol. Pla es converteix deliberadament en un home arrelat, voluntàriament aïllat. Vol conversar amb la gent més senzilla dels pobles: els pescadors, els pagesos, els artesans. Viatja constantment pel país, a peu, amb autobús o amb tren. Lentament, la visió del paisatge l’embriaga i encomana una mena de panteisme sensual, sense sentit religiós, que es converteix en un entusiasme per la realitat. A la literatura que produeix aquells anys, destaca el redescobriment de la realitat més propera, la del paisatge i la del mar, descrita amb un marcat accent subjectiu que inicia la que serà la seva lluminosa maduresa literària.
Josep Pla a La Marineda. Calella de Palafrugell, anys 1940.
Fundació Josep Pla, col. Josep Vergés.
L’any 1940 comença la seva col·laboració regular al setmanari Destino, del qual es convertirà en un dels seus impulsors i ideòlegs més importants. Són anys difícils, de col·laboració amb el nou règim i també d’autocrítica. Sobrevivint tan sols gràcies a la seva dedicació a la literatura i al periodisme, publica en castellà diversos llibres biogràfics, guies de viatge i obres per encàrrec. Aviat abandona el projecte d’arribar a ser un escriptor en castellà. Des de la tribuna que li ofereix Destino, Pla es retroba lentament amb els seus lectors catalans i reinicia els seus contactes amb tots els sectors de la cultura catalana. Des del primer moment en què la censura ho va permetre, torna a publicar llibres en català, la llengua en què havien estat concebuts, pensats i escrits, mentre va ser possible, els seus llibres.
Josep Pla a la redacció de la Revista Destino. Barcelona, 1942.
Fundació Josep Pla, col. Josep Vergés.
Ignasi Agustí i Josep Pla davant de la redacció de la Revista Destino. Barcelona, 1942.
Fundació Josep Pla, col. Lluïsa Sadurní.
Bloc de Pere Codina Gironella 