Paraula de Déu
Mateu 24,42-51
Jesús va dir als seus deixebles:
– Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.
¿Qui és el servent fidel i assenyat a qui l’amo ha confiat la gent de casa seva perquè els doni l’aliment al temps degut? Feliç aquell servent que l’amo, quan arriba, troba que ho fa així! Us asseguro que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servent era dolent i es deia: «El meu amo tarda», i començava a pegar als seus companys, i se n’anava a menjar i beure amb els embriacs, vindrà l’amo el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels malvats. Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• UN LLADRE I UN MAJORDOM – EN EL “MENTRESTANT” CAL ADMINISTRAR SÀVIAMENT
• Quatre paràboles per introduir la gran revelació: a l’hora de la veritat el que valdrà no és si heu tingut més o menys “fe o esperança”, sinó que el got d’aigua donat a l’assedegat me’l donareu a mi, la “caritat”.
• Avui les dues primeres paràboles: cal viure astutament i cal viure sàviament, en el nostre “mentrestant”, “mentre esperem l’acompliment de la nostra esperança, la manifestació de Jesucrist el nostre Salvador”:
• 1. “El Lladre”: L’adveniment del Fill de l’home és imprevisible. Per tant “vetlleu!”, “estigueu alerta!”, cal la vigilància davant el desconeixement de la data. Ja sant Pau en la carta als de Tessalònica havia dit més de 30 anys enrere: “no cal que us escriguem sobre el moment exacte de la vinguda del Senyor: vosaltres mateixos sabeu prou bé que el dia del Senyor arribarà com un lladre en plena nit. ” (1Tes 5,1-2).
• 2. “El majordom”. En el “mentrestant” cal administrar sàviament. Que no li passi al lector com al majordom infidel. Confiat, perquè la Parusia, el temps de la veritat, es demora, s’instal·la com a senyor, oblida la seva condició de servent; viu per a si, tot ho subordina a ell mateix i oblida l’espera i la vigilància.
• Senyor eixoriveix-me de les meves somnolències, d’anar per la vida distret i entretingut en mil coses secundàries. oblidat de la “nostra gran esperança”.
Bloc de Pere Codina Gironella 