Rajola de la Ruta Josep Pla. Foto: Josep Martinell. Fundació Josep Pla.
Els meus pares es casaren joves, a vint anys, amb una salut perfecta. Així, vaig tenir fama, pocs moments després d’haver nascut, de criatura ben construïda. Ara, les criatures, les pesen molt sovint, i a les farmàcies hi ha, de fa poc, balances amb un bressol, per a pesar-les. En el meu temps, això encara no s’estilava. Si s’hagués fet, hauria resultat un pes fort de la infància. La meva mare em solia contar que quan ella o la mainadera em treien, amb el cotxet, a passejar, les parelles d’enamorats que trobaven s’embadalien davant de les meves galtes. Les senyoretes em feien festes i em deien les coses estranyíssimes, amb l’estranyíssim so de veu, que hom utilitza per a parlar amb les criatures. Després, miraven el jove que tenien al costat, amb una mitja rialla, volent dir: —Vejam si serà com aquesta la que em faràs… El jove devia abaixar els ulls púdicament, amb un aire de modèstia i d’exquisida urbanitat. Potser pensava: —Hi farem el que podrem… Em fa gràcia de pensar que no vaig haver de fer res més que néixer i sortir a passeig pels carrers per a provocar idees elevades i moviments de qualitat als habitants de la meva vila natal. De gran, no he pas arribat mai a produir uns resultats tan escaients i admirables. Vaig néixer, en tot cas, al carrer Nou —o del Progrés—, que és un carrer molt trist i llarg, dret com un ciri, que va del carrer de la Caritat a la via del tren de Palamós. La casa era una baluerna bastant alta i la façana donava a tramuntana. Això feia que les habitacions obertes al carrer fossin, a l’hivern, fredíssimes, glacials. En canvi, les habitacions de migdia eren molt assolellades: donaven a una horta molt gran —l’horta de Joanama— admirablement conreada. És molt possible que l’afecció que he sentit sempre per les coses ordenades i ben endreçades —tot i que personalment hagi estat un desordenat— em pervingui del goig mental que em donava, de petit, la contemplació d’aquell paisatge de feixes tan ben dibuixades, tan ben regades, tan perfectament ben girades.

Pla, Josep (1966). El quadern gris (O.C. I, p. 92-93). Barcelona: Ed. Destino.
Bloc de Pere Codina Gironella 