PARAULA DE DÉUDissabte 27 Agost 2022

Paraula de Déu

Mateu 25, 14-30

Jesús va dir als seus deixebles aquesta paràbola:
Un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un, a cadascú segons la seva capacitat, i després se’n va anar.
Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més. Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.
Al cap de molt de temps arriba l’amo d’aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:
– Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n’he guanyat cinc més.
L’amo li va dir:
– Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.
Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:
– Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n’he guanyat dos més.
L’amo li va dir:
– Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.
Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:
– Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.
Però l’amo li va respondre:
– Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Molt sovint comencem les celebracions de les Eucaristies amb aquella pregària penitencial que diu: jo confesso a Déu totpoderós i a vosaltres germans, que he pecat per culpa meva de pensament, paraula, obra i omissió…

• La paràbola dels talents ens remarca l’oblidat tema de l’omissió.

• A cops, quan pensem de què ens hem de penedir, diem: aquest pecat no l’he fet, i aquell tampoc, i allò de més enllà tampoc. Tot està correcte, no he fet res.

• ¡¡I tant que n’ha de fer de coses un bon cristià!! I moltes!

• “Qui sap fer el bé i no el fa, peca”, diu Sant Jaume.

• Ens han educat massa ensenyant-nos allò que és dolent per tal d’evitar-ho i de no fer-ho. Sovint, amb això, queda tranquil•la la nostra consciència.

• Però cal fer el bé que està al nostre abast. Cal fer productives les qualitats positives, els talents que hem rebut. Som administradors del do de Déu, som instruments de Déu.

• Perquè el món vagi malament, només cal que les bones persones no facin res, (Edmund Burke).

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: