
Paraula de Déu
Lluc 14,1.7-14
Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d’un dels principals dels fariseus. Ells l’estaven observant. Jesús observà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola:
– Quan algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més important que tu, i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: «Cedeix-li el lloc», i tu hauries d’anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. Més aviat, quan et conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t’ha convidat, et dirà: «Amic, puja més amunt.» Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.
Després digué al qui l’havia convidat:
–Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitin els justos!
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• En l’època actual, la cultura de la imatge i del prestigi fan que tothom intenti buscar els primers llocs i ser reconegut ni que sigui a base d’empentes i de jugar, no necessàriament, net.
• Jesús ens recomana de ser humils. De no donar per suposat que la gent ens ha de reconèixer i aplaudir.
• En tot cas, que sigui l’amfitrió, el mateix Déu, qui un dia ens digui passa més endavant, el teu lloc és al meu costat.
• Visquem, doncs, de manera que Déu, i no tant el prestigi humà, ens accepti entre els seus convidats preferents.