Sant Sebastià és molt bonic quan hi ha gent. Quan no hi ha gent, encara ho és més. És preciós. M’agradava de pujar-hi anys enrere, a mitja tarda, els dies de primavera. La primavera a Palafrugell sol ésser curta, però cada any tenim quinze dies primaverals ?com quinze dies de tardor? en què el paisatge dels voltants de la vila arriba al seu punt més alt i més graciós de finor. Quan, més enllà del pont d’En Cassaca, arribava a l’ombra dels arbres, trobava la frescor deliciosa. Es veia tot el pla de Palafrugell a contrallum, dins de l’aire daurat. De vegades un home llaurava a primer terme una terra roja… Després, la carretera travessava el bosc de pins, que feien una olor exquisida. El vent perdut passava entre el brancatge i el pensament quedava flotant en la remor alta i greu. A les Pasteres, l’inici de la declinació de la tarda posava un color de mel sobre els blancs de Llafranc i de Calella. Les pinedes s’enfosquien. El mar, en calma, semblava un mirall adormit en la llum que finia.

Pla, Josep (1968). El meu país (O.C. VII, p. 499). Barcelona: Ed. Destino.
Però el gran xoc de l’ermita es produeix a la seva terrassa-mirador, penjada literalment a una gran altura sobre el mar, davant el naixement del dia. Es contempla un gran panorama sobre la costa i el Mediterrani, d’un romanticisme agut, gairebé morbós, d’una musicalitat còsmica, il·limitada. Com tots els panorames de dimensions tan vastes, l’efecte que produeix la seva visió és de malenconia, perquè situa a l’home insignificant i miserable davant una naturalesa enorme, aclaparadora, terrible. Des del mirador, una barca de pesca sembla una closca de nou; un veler és una taca blanca, com una remota gavina; un vaixell de vapor, una joguina de nen. Les dimensions del mar són horribles, i és natural que mariners i pescadors davant la por del mar hagin adorat obscurament la seva força i que es posessin sota la protecció de Sant Sebastià, que en definitiva, segons els goigs que li canten, era fill de Narbona i va sofrir un martiri lent —va morir assagetat— com el martiri de la vida…

Pla, Josep (1976): Costa Brava. Dins Tres guies (O.C. XXX, p. 150). Barcelona: Ed. Destino.
Bloc de Pere Codina Gironella 