ESCRIT DEL BLOCDilluns 29 Agost 2022

Far de Sant Sebastià. Principis s.XX. Foto: S. Bonet. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Sant Sebastià és molt bonic quan hi ha gent. Quan no hi ha gent, encara ho és més. És preciós. M’agradava de pujar-hi anys enrere, a mitja tarda, els dies de primavera. La primavera a Palafrugell sol ésser curta, però cada any tenim quinze dies primaverals ?com quinze dies de tardor? en què el paisatge dels voltants de la vila arriba al seu punt més alt i més graciós de finor. Quan, més enllà del pont d’En Cassaca, arribava a l’ombra dels arbres, trobava la frescor deliciosa. Es veia tot el pla de Palafrugell a contrallum, dins de l’aire daurat. De vegades un home llaurava a primer terme una terra roja… Després, la carretera travessava el bosc de pins, que feien una olor exquisida. El vent perdut passava entre el brancatge i el pensament quedava flotant en la remor alta i greu. A les Pasteres, l’inici de la declinació de la tarda posava un color de mel sobre els blancs de Llafranc i de Calella. Les pinedes s’enfosquien. El mar, en calma, semblava un mirall adormit en la llum que finia.

Pla, Josep (1968). El meu país (O.C. VII, p. 499). Barcelona: Ed. Destino.

Però el gran xoc de l’ermita es produeix a la seva terrassa-mirador, penjada literalment a una gran altura sobre el mar, davant el naixement del dia. Es contempla un gran panorama sobre la costa i el Mediterrani, d’un romanticisme agut, gairebé morbós, d’una musicalitat còsmica, il·limitada. Com tots els panorames de dimensions tan vastes, l’efecte que produeix la seva visió és de malenconia, perquè situa a l’home insignificant i miserable davant una naturalesa enorme, aclaparadora, terrible. Des del mirador, una barca de pesca sembla una closca de nou; un veler és una taca blanca, com una remota gavina; un vaixell de vapor, una joguina de nen. Les dimensions del mar són horribles, i és natural que mariners i pescadors davant la por del mar hagin adorat obscurament la seva força i que es posessin sota la protecció de Sant Sebastià, que en definitiva, segons els goigs que li canten, era fill de Narbona i va sofrir un martiri lent —va morir assagetat— com el martiri de la vida…

Pla, Josep (1976): Costa Brava. Dins Tres guies (O.C. XXX, p. 150). Barcelona: Ed. Destino.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: