Paraula de Déu
Lluc 4, 31-37
Jesús va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea, i els dissabtes hi ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat.
En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un dimoni, un esperit maligne, que es posà a cridar amb tota la força:
– Ah! Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!
Però Jesús el va increpar dient:
– Calla i surt d’aquest home!
Llavors el dimoni el llançà allà al mig i en va sortir sense fer-li cap mal. Tots quedaren molt sorpresos i comentaven entre ells:
– Què és tot això? Dóna ordres amb autoritat i amb poder als esperits malignes i els fa sortir!
I la seva fama s’escampava per tots els indrets d’aquella regió.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• A partir d’avui l’evangeli de Lluc ens acompanyarà els dies feiners fins al final d’aquest any litúrgic.
• Jesús és a la sinagoga ensenyant, com era el seu costum els dissabtes. Però l’ensenyament de Jesús va unit a l’acció. A la mateixa sinagoga guareix un endimoniat.
• La paraula de Jesús va més enllà de l’ensenyament verbal. És un ensenyament amb poder de vèncer els “mals esperits”. Aquells esperits que ens acompanyen amb freqüència. Esperits d’arrogància, d’envaniment, de creences en què tot el poder és a les nostres mans i no necessitem el “Sant de Déu” per guiar la nostra vida.
• L’evangeli ens convida a sortir de nosaltres mateixos i posar la nostra confiança en la paraula i l’autoritat nova de Jesús.
Bloc de Pere Codina Gironella 