
Paraula de Déu
Lluc 4,38-44
Quan Jesús va anar-se’n de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó tenia una febre molt alta, i van demanar a Jesús que fes alguna cosa per ella. Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l’instant i es posà a servir-los.
Quan s’hagué post el sol, tots els qui tenien malalts afectats per diverses malalties els anaven portant cap a Jesús. Ell imposava les mans a cada un i els curava. De molts en sortien dimonis cridant i dient-li:
– Tu ets el Fill de Déu!
Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.
Un cop s’hagué fet de dia, sortí i se n’anà en un lloc solitari. La gent el buscava i, quan van arribar al lloc on ell era, el volien retenir perquè no els deixés. Però ell els digué:
– També haig d’anunciar el Regne de Déu a les altres poblacions, que per això he estat enviat.
I anava predicant per les sinagogues del país dels jueus.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L’evangeli d’avui ens presenta un breu resum del que serà l’activitat de Jesús a Galilea: Imposar les mans per guarir els malalts, bandejar els mals esperits…, proclamar el regne de Déu.
• Se’ns convida a posar la nostra atenció, dia a dia a l’evangeli per anar descobrint en què consisteix aquest regne, que proclama Jesús, per al qual ha estat enviat.
• Convidats a acollir Jesús i fer-lo vida, com va fer la sogra de Simó, que aixecant-se de seguida, es va posar a servir. El servei és el camí dels qui han conegut Jesús i el segueixen.