Paraula de Déu
Lluc 5,1-11
En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s’apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. Llavors veié dues barques amarrades vora l’aigua; els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i instruïa la gent de la barca estant.
Quan acabà de parlar, digué a Simó:
–Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.
Simó li respongué:
–Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes.
Ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se’ls esquinçaven. Llavors van fer senyal als companys de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s’enfonsaven.
Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:
–Aparta’t de mi, Senyor, que sóc un pecador!
Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell no se’n sabien avenir, i igualment passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:
–No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes.
Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Hi ha escenes que es presten a la contemplació i aquesta n’és una. Vora el llac una multitud neguitosa per escoltar a Jesús. Hi veiem també dues barques amarrades i uns pescadors feinejant. Curiosament ni Simó ni els altres estan per predicacions: prou feina tenen en rentar les xarxes després d’una nit frustrant de pesca.
• Aquí es demostra de nou la iniciativa de Jesús. És ell qui decideix pujar en una de les barques, és ell qui demana allunyar-se de terra, és ell qui finalment mana a Simó de «Tirar llac endins». Jesús no és algú passiu que s’està a veure-les venir. Constantment l’evangeli ens mostra la seva iniciativa, una iniciativa que brolla de l’obediència fonamental a la missió encomanada, i que sovint ha de vèncer les reticències i l’escepticisme d’aquells qui l’envolten.
• El més fonamental del text, però, és la confessió que brolla dels llavis de Simó «Aparta’t de mi, Senyor, que sóc un pecador!». Tota l’acció de Jesús prepara aquesta confessió. És quan el pescador Simó s’abaixa, adonant-se de la seva petitesa quan entra en joc la grandesa de Déu. Ara Déu té espai per habitar, precisament allà on Pere, massa ple de si mateix, no havia deixat lloc ni oportunitat a Déu.
• A partir de llavors tot és possible i la promesa d’un futur que ni Pere imaginava s’obre al seu davant. El tancament no és fruit de la humilitat sinó precisament fruit d’un agafar-se a una imatge de si mateix que ho condiciona tot. Quan es produeix de cor la confessió, és quan tot esdevé possible. Quina paradoxa! En la humilitat i en l’abaixament Déu ens fa grans.
Bloc de Pere Codina Gironella 