Paraula de Déu
Lluc 5, 33-39
Els fariseus i els mestres de la llei digueren a Jesús:
– Els deixebles de Joan dejunen sovint i fan pregàries, igual que els dels fariseus. Però els teus mengen i beuen.
Jesús els respongué:
– ¿Podeu fer dejunar els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres; aquells dies sí que dejunaran.
Els proposà també una paràbola:
– Ningú no talla un pedaç d’un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s’avindria amb el vell. I ningú no posa vi nou en bots vells: si ho fes així, el vi nou rebentaria els bots i es vessaria, i els bots es farien malbé. El vi nou s’ha de posar en bots nous. Ningú que begui vi vell, no en vol després de nou, perquè diu: «El vell és millor.»
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L’encarnació de Jesús fa que es situï en un context determinat: un temps, un lloc, una cultura, una llengua, una religió… Jesús no s’entén sense tot això, perquè va formar part de la seva vida i de la vida de la seva família. És en tot això que la seva persona i el seu missatge s’encarnen.
• Hi ha, per tant, un element de continuïtat en allò que Jesús fa i diu. La llei, la sinagoga, els corrents espirituals del seu temps… No és estrany que el comparin amb els diferents grups del judaisme perquè aquest és el medi en el qual es desenvolupa la seva predicació.
• Al mateix temps però, hi ha novetat i ruptura en la proposta de Jesús, i això de seguida ho van entendre els qui l’escoltaven, i això, finalment serà el que el portarà a la mort. Aquesta novetat s’expressa externament en la manera de comportar-se dels deixebles que no es revesteix de l’ascetisme d’altres moviments contemporanis de Jesús: mengen i beuen. La predicació de Jesús no és la preparació de res, és en si mateix un banquet de noces; el Regne de Déu no és una realitat només futura, és ja present… I aquesta és la gran novetat!!
• I s’expressa també en el contingut del seu missatge: he vingut a portar la bona nova als desvalguts, és ell mateix bona notícia i camí de salvació.
• Aquest “atreviment” trencava els esquemes religiosos del seu temps i és la gran novetat que encara ens consta d’entendre als seguidors de Jesús del s. XXI. Tots estem més còmodes en els bots vells de les “prescripcions” religioses i del fariseisme, perquè com es diu col·loquialment avui “això de Jesús és molt fort”.
Bloc de Pere Codina Gironella 