El discurs sobre la cuina
Però la cuina existeix a partir del discurs literari; a partir del moment en què la situem dins un context cultural, històric, o antropològic. De fet, el discurs sobre la cuina crea la cuina. Si parlem de cuina catalana- històrica o casolana- és perquè hi ha textos històrics i de cuina tradicional. El mateix ho podem aplicar a la cuina gironina; Ferran Agulló i Josep Pla hi van posar les bases, que van permetre que poguéssim redactar el primer receptari (“La cuina gironina”, 1985). Feuerbach ja reconeixia que l’ home és allò que menja, i antropòlegs, historiadors i escriptors han posat de relleu la crucial significació del menjar per a entendre les societats. I Josep Pla ho té en compte, en la seva evocació a Mestre Robert només iniciar-se El que hem menjat, com ja ha estat explicat.
Parlar, doncs, de cuina catalana i rescatar-la de la trivialitat, vol dir parlar dels seus referents literaris i històrics. Entenent-ho així, una simple recepta no és neutra, ans conté també una càrrega ideològica. No és el mateix, per exemple, explicar l’ escudella i carn d’ olla com un derivat del Cocido espanyol-com es fa en la gastrografia més habitual, fins i tot escrita per catalans- que situar-la dins un context nacional diferent, per exemple, en el d’ un plat ja citat per Francesc Eiximenis en ple segle XIV. La cuina gironina té totes aquestes cartes de noblesa.
Bloc de Pere Codina Gironella 