Paraula de Déu
Lluc 6,1-5
Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Els seus deixebles anaven arrencant espigues, en treien el gra amb les mans i se’l menjaven. Alguns dels fariseus van dir:
– Per què feu això que no és permès en dissabte?
Jesús els respongué:
– ¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell? Va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d’ofrena, que únicament poden menjar els sacerdots, i en donà també als seus acompanyants.
I els deia:
– El Fill de l’home és senyor del dissabte.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Ja sabem què significa el sabbat: un dia de repòs que es converteix en sagrat per assegurar el descans de tothom.
• Una jornada que vol portar justícia, doncs no totes les persones (pels rols de gènere, per la seva condició social…) tenien dret o accés a gaudir -ni que fos un dia- d’una jornada per descansar i revifar-se.
• Una cosa que ens passa sovint, a nosaltres i als nostres avantpassats, és la pèrdua de memòria. L’escena de l’Evangeli d’avui, ens hi és una mostra. Els fariseus, amb el seu zel per agradar Déu mitjançant l’acompliment de la Llei, n’han fet del mitjà, la fi.
• La norma, que ha de ser un cabdal per aconseguir fites ben nobles, acaba assumint tot el protagonisme i oblida quin és el motiu pel qual neix. Es desvirtua, ha perdut el seu horitzó, la raó de la seva existència.
• I Jesús torna graduar la nostra mirada: posa la persona al centre, ho fa sempre. La seva integritat, la seva dignitat, la seva necessitat vital estan sota l’origen de les normes de la Llei.
• Avui tenim una invitació a cuidar una mirada profunda, que cerqui el sentit de les coses (normes, rutines, tradicions), el seu valor, la seva veritat.
Bloc de Pere Codina Gironella 