ESCRIT DEL BLOC Diumenge 4 de Setembre 2022

Escriure de cuina : els orígens de El que hem menjat

Josep pla, bàsicament, és , en aquest tema de la literatura gastronòmica, El que hem menjat. Però tota l’ obra de l’ escriptor es troba farcida de referències culinàries, i fins de metàfores o imatges que el prenen com a punt de partida,  ponderades per la seva particular adjectivació, en general tan allunyada de qualsevol retòrica fonamentalista. Però a més, va publicar un volumet dedicat a diversos cuiners empordanesos i uns Escrits empordanesos, diverses guies,  o el propi i fonamental Quadern gris on, constantment-repetim-ho- hi ha constant referències al menjar, contemplat com una forma emotiva de rememorar el pas del temps.

Parlem bàsicament, però, de El que hem menjat. Aquest llibre constitueix el volum XXII de l’ Obra Completa de l’ escriptor. La seva primera edició data del 1972. Més tard, se’n féu una versió de luxe, amb esplèndides fotografies de Francesc Català Roca, publicada el 23 d’ abril de 1981, el mateix dia de la mort de l’ escriptor al Mas Pla de Llofriu. Se n’ han fet edicions i traduccions posteriors.

Tornant a Vicens Vives, l´ historiador sabia de la importància del menjar en la història, com un altre historiador il.lustre,  Pierre Vilar. Aquest també , en relació a la història i la cultura de Catalunya, s’ interessava pel que anomenava els seus “aliments terrestres” i la “penyora de continuïtat” de l’home català que, amb els seus productes, “es cultiva cultivant (Reflexions crítiques sobre la cultura catalana, 1983). Avui també tenim escriptors que es preocupen pel menjar, com Quim Monzó o Josep Piera o Joan Garí al País Valencià.

Fem un petit apartat sobre Néstor Lujan: amb ben poques excepcions, quan es va decidir a escriure obres estrictament de gastronomia, o de prosa gastronòmico-històrica- com La puerta de oro-, ho va fer en espanyol; el mateix ho podem dir de Joan Perucho, que va col.laborar amb ell. I, com hem dit, era amic íntim i companya de viatges de Josep Pla. Joan Perucho, no obstant, trufa de cites enogastronòmiques els seus llibres i al Discurs de l’ Aquitània i altres refinades perversitats (1982) discurseja fonamentalment sobre el menjar i el beure d’ una forma molt suggestiva, des de la perspectiva del viatge.

El que hem menjat no solament és una obra única i insòlita en la literatura catalana: també és excepcional en l’ europea. En efecte, en cap llengua coneguda- espanyol, francès, anglès, portuguès, italià, alemany…no s´ ha produït cap obra similar, d’ aquesta envergadura i d’ aquest interès literari. Molts escriptors- incloent els russos i fins els alemanys i els nordamericans – s´ han interessat pel menjar, i l’ han recreat en obres de ficció, de teatre o de poesia, n’ ha arribar a escriure petits assaigs, però cap ha redactat un obra tan extensa i total sobre una cuina nacional. Pla fa literatura i bona literatura parlant del menjar: amb això no té res a veure amb les floritures peudoliteràries amb les qual a vegades alguns cuines o periodistes adornen els comentaris dels plats (ho veiem especialment a les xarxes).

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: