PARAULA DE DÉUDiumenge 4 de Setembre 2022

Paraula de Déu

Lluc 14, 25-33

Molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué:
– Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu.
¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d’ell dient: «Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar.»
O bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s’asseu primer a decidir si amb deu mil homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veu que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l’altre encara és lluny.
Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Ens diu l’evangeli que “molta gent feia camí amb Jesús”. Podria semblar natural: la seva persona i el seu missatge arribaven fàcilment al cor de les persones. Deia la gent: aquest sí que parla amb autoritat –fent realitat el que diu i fent créixer humanament les persones que l’escolten…

• Però seguir Jesús té les seves exigències. I Jesús no les amaga. Cal estimar-lo per damunt de tot… Cal seguir-lo portant la creu de cada dia… Serem capaços de fer-ho? Per això, Jesús ens posa els exemples d’aquell home que vol construir una torre i s’adona que no pot acabar-la. O d’un rei que, amb el seu exèrcit, vol enfrontar-se amb un altre i ha de calcular si compta amb prou forces per a fer-ho.

• “El qui de vosaltres no renuncia als béns que té no pot ser deixeble meu…” Lleuger d’equipatge cal seguir-lo, doncs. Però no només lleuger de l’equipatge de coses que tenim i de les quals podem desempallegar-nos. Sinó lliures del nostre “jo”, del centrament en nosaltres mateixos, del desig de buscar-nos a nosaltres mateixos per damunt de tot (i no a Ell i als qui en són la seva imatge).

• Perquè, en el fons, en el seguiment d’Ell, no són les nostres forces les que ens sostenen, sinó el Seu amor i l’amor dels qui són els predilectes de Jesús.