Paraula de Déu
Lluc 6,6-11
Un dissabte, Jesús va entrar a la sinagoga i ensenyava. Hi havia allí un home que tenia la mà dreta paralitzada. Els mestres de la Llei i els fariseus l’espiaven per veure si faria una guarició en dissabte i així trobar de què acusar-lo. Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, digué a l’home que tenia paralitzada la mà:
–Aixeca’t i posa’t aquí al mig.
Ell s’hi va posar. Llavors Jesús els digué:
–Us vull fer una pregunta. Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?
Jesús se’ls anà mirant tots i digué a l’home:
–Estén la mà.
L’home ho va fer, i la mà recobrà el moviment.
Però ells, ofuscats, discutien els uns amb els altres què podien fer contra Jesús.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• On són els absoluts? On ens trobem íntimament amb el cor de Déu? En la Llei o en la Vida?
• Hem de concedir-nos el gust de veure l’escena, a poc a poc. Una sinagoga en el dia del Senyor, el sàbat; un home suportant cada dia la frustració de la mà dreta paralitzada; Jesús amb els ulls fits en el cor de Déu i mirant la tristor dels ulls del malalt; uns teòlegs amb els ulls fits estudiosament i devotament, hores i més hores, en la sagrada “Llei” de Déu.
• Pels savis teòlegs i pels pietosos fariseus l’important és complir la Llei rebuda de Déu (en aquest cas de no treballar, ni que sigui guarint, en dissabte); ho han estudiat, meditat i pregat, hores i hores, davant Déu.
• Per Jesús l’important no són els “drets” de Déu, sinó la “vida en plenitud” de l’home. Jesús ho ha “llegit” en els ulls del seu Pare…! “Fer el bé” és el suprem dret de Déu. Per això els drets de Déu no s’oposen als drets de l’home.
• L’argument és tan senzill i tan incontestable que desferma ràbia (v. 11). L’opció de Jesús per la misericòrdia concreta –per damunt de les lleis– provoca una mena de “reunió d’urgència” de fariseus i escribes per a veure què es pot fer per frenar i contrarestar el liberalisme de Jesús i aquesta concepció “tan perillosa” que té de Déu. Una reunió per defensar a Déu!
• És fàcil imaginar la tragèdia interior del cor de Jesús als anys 30, home profundament pietós i pregonament israelita, quan va descobrint que la seva manera de fer entra en contradicció amb les autoritats religioses. Ell només vol ser fidel al Pare, i la fidelitat al Pare és el que inspira la seva actuació. Una actuació que ara, perplex, comprova que és rebuda amb recel.
• Però el cor de Jesús es troba íntimament amb el cor del Pare quan la persona humana recupera humanitat.
Bloc de Pere Codina Gironella 